Risonanza (acustica)

Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La risonanza acustica a l’è el fenómen de l'amplificazión di ond sonór che ‘l caratterizza i risonadór: ‘na tal amplificazión l’è indòtta d’on impùls defoeura trasmìs al risonadór travèrs di ligàmm meccànich oppùr travèrs l’aria, e l’è pussée granda se la freguenza dèl stìmol l'è pussée arenta a la freguenza de risonanza naturàl del risonadór. La risonanza acustica l’è, de fatt, on caso partìcolar de la risonanza meccanica, e l’è el princippi in sul quàl l’è fondàa el fonzionamént de aquas tucc i istrument musical.

Ògni sistèma fisegh che ‘l sia caratterizzàa de sò pròpi freguénz de danda (o ben el gh’hà el contègn d’on dondadór armònich o de la sovrapposizión de pussée de vun de dondadór armònich) el pò risonà insèma a ‘na sorgént estèrna^[1].

Del ponto de vista fisegh l’onda sonòra la ven surbida di risonadór: per ‘na quàj freguenza caratteristica (che la dipénd del tipo e de la forma del risonadór, o ben in sostanza de la soa massa, de la soa rigidèzza e de la soa elasticità^[2]) però l'energia la ven minga pu o manch mangiada foeura gradualmént compagn che per i alt freguénz ma la va adrée cress a ògni impùls de manera de indù el cressimént de l’intensità sonòra.

La risonanza l’è de importanza fondamentàl in di istrument musical de già che quasi tucc de lor hinn fàa su de trìi elemént ^[3]:

1. ona sorgént sonòra, caratterizzada d’on elemént che ‘l vibra (la sorgent di oscillazión, per esempi i còrd d’on violin o i làver d’on trombettée)
2. on risonadór acustich vér e pròppi che ‘l fa el mestée de sgrandì e caratterizzà el son manda foeura de l’elemént che ‘l vibra (per esempi la cassa de risonanza del violin o de la ghitara acustica, oppùr el tubo d’ona tromba), e ‘l vibra cont i stèss caratteristich de la sorgént sonòra.
3. di possìbil adattatór de impedenza acustica, o ben di elemént che favorìssen la trasmissión de l’energia di vibrazión infra la sorgént sonòra e ‘l risonadór, i vari part de l’istrumént e l’ambiént che ‘l gh’è intorna (per esempi el pontisèll e l'anima del violino o la campana d’ona tromba).

On risonadór acustich el fa el mestée de l’amplificatór de già che in del sò dedenter la se crearà 'na serie de vibrazión caratterizzàd de di freguénz tipich di caratteristich geometrich e meccanich de risonadór medésim. El fenòmen de la risonanza el tira dent tant l’elemént che ‘l vibra quant el risonadór, in manera pu o manch complèssa a segonda de comè che l’istrument l’è fàa su. Per esempi in del caso di istrument a còrda se fànn di ond stazionari in de l’element che ‘l vibra (i còrd) e la risonanza la va innanz liberament in la cassa de risonanza; inveci in del caso di istrument de metall i ond sonòr restén saràd denter in del tubo, che l’è nò ona sorgént sonòra ma ‘n risondór cordàa, de già che quèll elemént chì el vibra con si sò pròpi cratteristich. De fàtt, i risonadór pòden vèss classificàa in risuonadór lìber, che rispónden ad ‘na vasta gamma de freguénz de la sorgént sonòra (compagn che i cass de risonanza di istrumént a còrda) e in risuonadór cordàa, che vann in risonanza domà per cèrt freguénz ^[4]: de lor quèlla pussée fòrta l’è la freguenza fondamentàl, inveci i alter freguénz vegnen ciamàd armònich superiór e gh’hànn n’intensità minora; tucc i freguénz divèrsi de quèj de risonanza vegnen "filtràd" e mettarànn in vibrazión el còrp (per esempi i tubi de aquas tucc i istrumént a fiàa).

1. ↑ Fisica Onde Musica: Risonanza. Università di Modena e Reggio Emilia. URL consultad in data 23 maggio 2009.
2. ↑ Acoustics for violin and guitar makers - Chapter II: Resonance and Resonators (PDF). TMH, Speech, Music and Hearing. URL consultad in data 30 maggio 2009.
3. ↑ Fisica Onde Musica: Gli strumenti musicali dal punto di vista di un fisico. Università di Modena e Reggio Emilia. URL consultad in data 23 maggio 2009.
4. ↑ Loris Azzaroni, Canone infinito, Clueb, II ed. (2001); ISBN 978-88-491-1677-9 - pag. 12